InTrade Summit BCN – La gran cimera mundial del comerç internacional

Del 25 al 28 de juny es va reunir a Barcelona el sector de la logística, les duanes i el comerç internacional d’Amèrica Llatina, Europa i el Mediterrani en la celebració de l’InTrade Summit BCN. La celebració de l’InTrade Summit BCN va suposar una gran oportunitat per iniciar un debat sobre el present i el futur de la logística i el comerç internacional, que va transcendir i va arribar a tota la societat i alhora va generar un networking global: els principals líders mundials del sector i els operadors logístics i agents de càrrega mundials més importants es van posar en contacte gràcies a aquesta cita.

L’InTrade Summit BCN, organitzat per la Zona Franca de Barcelona, va incloure el Congrés ALACAT (el congrés més important d’agents de càrrega i operadors logístics d’Amèrica Llatina), el Congrés Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats (OEA), el Meda Logistics Summit i la Trobada de l’AZFA (Associació de Zones Franques de les Amèriques). Barcelona va ser, durant aquells dies, la capital del comerç mundial.

CONGRÉS ALACAT, UN VINCLE ENTRE AMÈRICA LLATINA I EUROPA

El XXXVI Congrés ALACAT, el congrés d’agents de càrrega i operadors logístics d’Amèrica Llatina més important, es va centrar en la logística 4.0 i va tractar aspectes com ara la digitalització, el paper de les start-ups, així com les noves tendències tecnològiques que vindran i que hem de tenir presents.

CONGRÉS INTERNACIONAL D’OEA: MÉS FUSTA PER AL COMERÇ

La III edició del Congrés Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats (OEA) va ser un altre dels plats forts de l’InTrade Summit BCN. Vam comptar amb l’assistència de més de 300 professionals del col·lectiu duaner i del comerç internacional. L’interès d’aquesta edició es va centrar en la importància de la seguretat en el transport i es van debatre amb especial atenció els aspectes clau de la seguretat en els processos i en les entregues del comerç. Es tracta d’un tema que involucra tots els participants de la cadena logística i en totes les baules: des dels importadors i exportadors fins als agents de duanes, navilieres, transportistes, transitaris, consignataris, operadors de terminals i les institucions que hi intervenen.

MEDA LOGISTICS SUMMIT, LA CIMERA DEL MEDITERRANI

La logística i el transport mediterrani també van tenir un espai de debat a l’InTrade Summit BCN amb la celebració del Meda Logistics Summit, que va acollir el 17è Fòrum de Logística i Transport i la 12a Cimera Mediterrània de Ports.

Aquesta cimera va posar de manifest que la millora de la logística ha de ser una prioritat per als països del Mediterrani, perquè és necessària per recuperar-ne i millorar-ne l’economia. A més, va constatar com està canviant el mapa del transport mundial amb nous actors i noves regions que evolucionen com a centres de distribució internacionals.

El Meda Logistics Summit va ser el punt de trobada del sector en el Mediterrani i va contribuir a apostar per la integració i a construir una estratègia mediterrània econòmica i financera unificada que impulsi les inversions, la construcció, la modernització i la gestió d’infraestructures que ens permetin créixer i competir amb altres regions.

TROBADA HISTÒRICA DE LES ZONES FRANQUES D’IBEROAMÈRICA

El 25 de juny, la seu central de la Zona Franca va acollir la XXIII edició de la Trobada i Assemblea de l’AZFA (Associació de les Zones Franques de les Amèriques), organització que representa 24 països, 600 zones franques, 10.000 empreses i un milió de llocs de feina directes. D’aquesta manera, els 24 països d’aquesta associació també van ser partícips d’aquest esdeveniment històric. Iberoamèrica és la regió en què les zones franques han tingut un impuls més important per al desenvolupament econòmic dels seus respectius països, per la qual cosa la seva presència a Barcelona va ser essencial per assolir els objectius que s’han proposat.

LA DECLARACIÓ DE BARCELONA

La Gran Cimera Mundial del Comerç Internacional i la Supply Chain es van tancar amb la “Declaración de Barcelona”, un compromís de primer ordre a favor de la cooperació i el desenvolupament econòmic internacional.

La «Declaració de Barcelona» inclou les firmes de Pere Navarro, delegat especial de l’Estat de la Zona Franca; Galo Molina, president de l’Associació Mundial d’Operadors Econòmics Autoritzats; Antonio Llobet, coordinador general d’ASCAME; Anwar Zibaoui, president de l’Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA); Gustavo González; i Mohammed Alzarooni, president de la World Free Zones Organization.

El document recull 10 manifests:

1.- Fa 2.000 anys, els caldeus, els fenicis i els cartaginesos van crear el primer concepte de port lliure amb l’objectiu de facilitar el comerç. Avui, igual que ahir, des de Barcelona, la gran capital del Mediterrani, fem una crida a consolidar els avantatges naturals del Mare Nostrum en una gran plataforma logística mundial. El Mediterrani, mar de tres continents, és decisiu en els fluxos est-oest i, en aquest escenari de canvis, Barcelona pot fer grans aportacions.

2.- La globalització ha de ser més inclusiva, sostenible i generadora de treball. La quarta revolució industrial està configurant els contorns d’una nova era, en què el que és digital modela el futur. Aquesta nova revolució crea noves oportunitats i s’ha convertit en una realitat per a milions de persones. No obstant això, també amenaça amb noves divergències i polaritzacions entre economies i societats. Cal donar noves respostes.

3.- El comerç i la inversió són motors per al creixement, la innovació i els llocs de treball. Una economia global pròspera afavoreix la multilateralitat, però, per tal que es fomentin la cooperació i la competència i s’evitin guerres comercials, cal crear mecanismes per a la resolució pacífica de disputes. Des de 1990, el comerç mundial s’ha quadruplicat i el PIB mundial s’ha duplicat. Com a resultat, el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema s’ha reduït al 10 %. Els intercanvis nord-nord i nord-sud s’igualen. La internacionalització condueix a una globalització, però també a una regionalització que es beneficia de l’avantatge de la proximitat geogràfica i la complementarietat.

4.- La cooperació internacional també es basa en la capacitat del sector privat per incrementar els fluxos d’inversió, de béns produïts i comercialitzats, ja que els nivells de feina dependran de la voluntat d’invertir de les empreses.

5.- El mapa del transport mundial està canviant: emergeixen nous actors i noves potències. Alliberar el potencial econòmic d’Amèrica Llatina és urgent i per això cal apostar per la integració i construir estratègies unificades per impulsar les inversions i les infraestructures imprescindibles per créixer i competir.

6.- El transport i la logística fomenten la cooperació i el desenvolupament econòmic. La logística fa que tot això sigui possible. És el fluid vital per a l’economia, una indústria de 4,3 bilions de dòlars, un clar indicador de competitivitat econòmica que contribueix a solucionar els problemes d’immigració, radicalització i pobresa i que, en canvi, fomenta la inversió i la feina.

7.- El transport marítim constitueix un pilar fonamental de l’economia mundial. Per aquest transport circulen més del 80 % de les mercaderies i al voltant del 50 % del petroli. Té una importància estratègica vital en la geopolítica global.

8.- Les zones franques tenen un paper important per estimular el creixement de moltes regions i són fonamentals per a l’economia global a l’hora d’atraure importants beneficis econòmics per als països amfitrions i les empreses que s’hi allotgen. La seva bona governança i el fet de mantenir els avantatges atractius conduiran a l’èxit.

9.- El nostre compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’Agenda 2030 és absolut. La sostenibilitat és una necessitat i una oportunitat. S’imposa el canvi del model productiu cap a l’eficiència de recursos, especialment l’energètica.

10.- El millor comerç és el comerç correcte. El comerç no és una arma, sinó un important instrument de pau i prosperitat que ha de permetre un creixement inclusiu. Cal més integració econòmica, plans d’emergència i solucions realistes per resoldre els problemes endèmics. El futur depèn de no aixecar nous murs, sinó construir ponts i crear espais de trobada. És imprescindible imaginar noves vies, sumar capacitats i establir sinergies per construir un futur comú.